GTIC: CONCEPTUALITZACIÓ

Els mapes conceptuals són una bona eina per ordenar d'una manera esquemàtica qualsevol tipus d'idees. Un dels programes que existeixen per poder-ne elaborar és el CmapTools. Aquest programa és gratuït però no és lliure. Està creat per creat per l'Institute for Human and Machine Cognition. Per a descarregar-lo podeu clicar aquí.

Aquest programa de conceptualització ens permet posar les idees principals a destacar i per tant, doncs, a l'hora de llegir-lo pots buscar més fàcilment allò que t'interessi. També cal dir que estableix una connexió directe entre els seus elements a partir dels connectors.

El mapa conceptual ha de ser totalment objectiu, ja que forma part de l'hemisferi esquerre del cervell i no hi entren els sentiments en aquest.

Aquí us posaré els avantatges i inconvenients que té un mapa conceptual virtual a diferència d'un mapa conceptual fet a mà.

Avantatges:

• Modificable
• Potencia una bona presentació.
• Té diversos recursos multimèdia que el fan més ric (links, fotografies..).
• És online.

Inconvenients:

• Fa que hagis de dependre de l'ordinadors.
• Necessites tenir el programa a l'ordinador en que el vulguis utilitzar.

Un cop descarregat el programa, per començar a crear un projecte s'ha d'anar al menú principal a l'opció: Archivo> Nuevo Cmap. Seguidament sortirà un recuadre on s'hi ha de posar l'informació que es vulgui, en el cas de l'imatge  jo hi he posat: Cmaptool.

Després, tal i com diu l'anterior imatge s'ha d'arrastrar la fletxa de sobre el requadre fins a obtenir un resultat semblant al de l'imatge que ve seguidament. S'ha de repetir aquest procés fins a tenir creat el mapa conceptual.

Podeu veure un exemple d'un mapa conceptual que vaig crear a partir d'un text que ens va ser donat a classe: Dinar de Nadal

Educació visual i plàstica: Percepcions

Educació artística de l'any 1990 fins l'actualitat:

L'autor amb més influència en els seus plantejaments en l'àmbit educatiu va ser Eliot W. Eisner. Les seves idees parlaven d'unes competències, que tenen una clara similitud amb les que han d'adquirir els estudiants de primària avui en dia , i que influeixen en l'aprenentatge artístic.

Aspectes a tenir en compte en el procés d’aprenentatge:

• Desenvolupar interpretació crítica: EXPLORAR, PERCEBRE, INTERPRETAR. 
• Desenvolupar interpretació plàstica: INTERPRETAR I CREAR.
• Paper social de la cultura visual: INFORMAR DE L’ENTORN CULTURAL.

Percepció visual:

La percepció és un acte cognitiu, és a dir, hi ha una relació entre el que veiem i el que sabem. És important desenvolupar la capacitat de percebre ja que així és més fàcil entendre el que ens envolta i també per entendre’ns a nosaltres mateixos. 

Aquesta és selectiva en cada persona, fet que a vegades dificulta la percepció de qualitat, així doncs es necessita enriquir el procés perceptiu, tenint en compte:

• un procés de desenvolupament de la diferenciació perceptiva (a partir de l’experiència).
• una centralització perceptiva, procés de superació: fer adonar que el que té el nen al voltant el condiciona; saber donar relacions entre una cosa i una altra.
• uns mecanismes cognitius, que estan donats per:
1. Generalitzacions (el que esperem veure en un determinat moment per experiència).
2. La història de la nostra vida (l’experiència fa que veiem determinades coses d’un camp visual i passem per alt l’altre).
3. Les necessitats immediates, que provoquen marcs de referència que focalitzen el que veiem en un moment determinat.
4. El marc de referència estètic, és a dir, la mirada de l’artista (descobrir com ens commovem)

Hi ha dues teories que expliquen els continguts de les formes visuals:

• Teoria de la Gestalt (les informacions sensorials actuen a partir dels sentiments).
• Teoria associativa (les persones relacionen les formes amb experiències amb emocions).

Educació física: Capacitat perceptiu-motriu

Què són les capacitats perceptius i motrius? Per entendre què són les capacitats perceptius i motrius primer de tot hauríem de definir la paraula capacitat. Així doncs podem dir que es considera capacitat al conjunt de recursos i aptituds que té un individu per desenvolupar una tasca determinada, i que per tant és innat. Pel contrari, en canvi, tenim també el mot habilitat, que és tot allò que s'aprèn i que per tant s'adquireix amb la pràctica. A partir d'aquí, i ja sabent què són les capacitats i les habilitats, podem determinar la capacitat perceptiu-motriu com aquelles capacitats que es desenvolupen amb els diferents sentits, és a dir, depenen dels sentits i del desenvolupament del sistema nerviós de cada un. 

Quines capacitats tenim? 

• Percepció quinestèsica: permet que a través del cos siguem capaços sentir les experiències del món extern.
• Percepció de l'espai.
• Percepció del temps.
• Equilibri.
• Lateralitat:es considera lateralitat a la definició hemisfèrica,és a dir, si s'és dretà o esquerrà. El sistema nerviós és l'encarregat de definir la part motriu.
• To postural.
• Respiració.

Com es treballa la lateralitat?

Per poder treballar la lateralitat dels infants hem de procurar que aquests visquin com més experiències millor, és a dir, que duguin a terme les màximes activitats motrius que els hi siguin possible. A més, cal tenir en compte que conforme el nen és més petit és més fàcil modelar-ne el cervell, per tant hi ha més predisposició per desenvolupar les habilitats. 

Educació física: des de l'antiga Grècia fins l'actualitat

Al llarg de l'història el joc ha servit per comunicar-se i relacionar-se. Ja des de l'antiga grècia el joc era molt important, destacant aixi els jocs olímpics que s'hi celebraven en honor als Déus. Els grecs buscaven ser recordats, i l'única manera d'adquirir prestigi era guanyar-los, per això s'esforçaven el màxim. A Roma, en canvi, va aparèixer l'esport-espectacle. A mes, en èpoques de crisi es solien organitzar jocs per entretenir.

L'edat mitjana va ser una època amb grans crisis, i per tant molta gent moria a causa de la poca higiene, de les pestes i de la fam que passaven. En aquests moments doncs els jocs servien per a evadir-se de la societat que els envoltava. També cal destacar el fet que hi havia dues classes socials diferenciades. Per una banda la noblesa que van iniciar els jocs de taula, la dansa i també el joc amb materials com pilotes, i per l'altra banda el poble, que a partir de les festes populars van començar a crear proves de força. Durant aquest període els nens van començar a crear els seus pròpis jocs amb pocs anys de vida.

És durant el Renaixament que es retorna als criteris de l'antiga Roma, és a dir, té lloc un retorn als clàssics. L'activitat físcia en aquesta època potenciava el nivell intel·lectual, ja que després de qualsevol activitat física estaven més presiposats a estudiar. Cal destacar que un dels esports espanyols nascuts durant el renaixament va ser l'esgrima.

El segle XVIII va portar el modernisme, on molts problemes de salut estaven relacionats amb l'activitat física. Rosseau defensava que el desenvolupament intel·lectual dels nens estava vinculat amb la natura i el desenvolupament físic. A partir dels seus pensaments van començar a aparèixer els primers aparells gimnàstics.

Durant el segle XIX i degut a la quantitat de lluites i guerres que van tenir lloc, l'activitat física estava molt lligada a l'exèrcit (gimnàstica sueca), i va ser un home del Regne Unit que va dir que el joc era una eina socialitzadora i educativa per crear valors, o sigui, per formar aspectes positius del caràcter. També van aparèixer els primers clubs, en el cas d'Espanya va ser el Recreativo de Huelva a principis del segle XX que va ser exportat del Regne Unit, tal i com va passar a molts altres paísos. Va ser l'època on es va començar a parlar de la psicomotricitat.

El segle XX va ser una època que va tenir molts canvis; durant els primers anys, amb la república, es creia necessària la realització d'una hora al dia d'educació física. En canvi, amb la dictadura això no passava, a  més no hi havia mestres, sinó que eren els instructors els que feien classes a les escoles.

L'any 1990 va entrar en vigor la LOGSE (una reforma educativa), on per primera vegada en l'història l'educació física va ser reconeguda a nivell de primària com a àrea educativa i hi ha la primera formació com a mestre de l'assignatura.

Actualment la figura de l'especialista d'educació física és una persona que rep una formació (mestre generalista) però s'especialitza en educació física  per dominar-ho a la perfecció, ja que ha de formar part de l'equip educatiu de l'escola.

Educació visual i plàstica

Educació artística de l'any 1990 fins l'actualitat:

L'autor amb més influència en els seus plantejaments en l'àmbit educatiu va ser Eliot W. Eisner. Les seves idees parlaven d'unes competències, que tenen una clara similitud amb les que han d'adquirir els estudiants de primària avui en dia , i que influeixen en l'aprenentatge artístic.

QUÈ ÉS LA PANERA DELS TRESORS?

La panera dels tresors és una proposta de joc adreçada als infants de 6 a 10/12 mesos.

És una activitat d'exploració que es du a terme amb la finalitat de proporcionar estímul i de potenciar el desenvolupament dels cinc sentits del nadó.  

Aquesta consisteix en un recull d'objectes quotidians fets de materials varis, per així aportar diversitat de pes, temperatura, forma, color, olor, so i consistència entre d'altres que es posen en una panera de fons pla. La panera és situada sobre una superfície tova i llisa, compartint espai amb els infants que s'asseurán al seu costat.
El nadó utilitza els ulls, les mans i la boca sobretot per conèixer millor els objectes que ha agafat. A través de la vista, per exemple,començen un procés de reflexió sobre el que veuen. Les mans, en canvi, li permeten el desenvolupament de nous moviments, i amb la boca descobreixen el sabor, la textura, el tamany i moltes altres característiques dels objectes de l'interior de la panera.
També és una bona idea afegir-hi altres infants. D'aquesta manera tendeixen a l'imitació: una font d'aprenentatge que els estimula, i a més es genera una atmòsfera de complicitat.
Així doncs podem considerar que és una didàctica molt positiva per qualsevol infant, recomanable per fer tant a la llar d'infants com en àmbit familiar.

Us deixo un video on podreu veure clarament com el nen reacciona envers els diferents objectes que es va trobant a la panera.