El programari lliure

Els programes d’ordinador no són res més que seqüències d’instruccions que rep i interpreta el processador. Els programadors són els encarregats d’escriure les instruccions que desprès li arribaran al processadors, que ho fan a partir d’un llenguatge de programació.

El codi font d’una aplicació informàtica és Conjunt d'instruccions escrites en un llenguatge de programació que un sistema informàtic ha de processar per poder-les executar. Cal convertir aquest codi font en sèries d’instruccions bàsiques perquè el processador les pugui entendre. Així obtenim el codi executable.

Programari convencional:

Limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, i fer-hi modificacions. N’hi ha tres tipus:

• Gratuït (freeware): Es poden fer servir lliurement, sense pagar per utilitzar-lo. 
• De prova (shareware): Es poden provar però si se’n vol fer un ús complet i continuat s’ha de pagar. 
• Comercial: Requereixen un pagament per utilitzar-lo.

Programari de codi obert:

Permet accedir al seu codi font. Es pot estudiar, modificar, adaptar...

Programari lliure:

Es planteja les repercussions ètiques i socials per l’adopció d’un model d’us determinat i de la creació de programari. Garanteix 4 llibertats:

• Llibertat d’USAR-LO amb qualsevol finalitat.
• Llibertat d’ESTUDIAR-HO.
• Llibertat de REDISTRIBUIR-LO.
• Llibertat d’ INTRODUIR-HI MILLORES i FER-LES PÚBLIQUES.
•  

Aquest programari permet doncs copiar diferents programes per millorar-los. D'aquí em podem treure doncs una conclusió: "Copiar no és robar".

A continuació deixo un vídeo que ho explica correctament: