Educació física: La Psicomotricitat

La psicomotricitat va néixer al segle XIX, tenint un gran lligam amb persones amb problemes. A mitjans dels anys 50 i a principis dels anys 60 es van crear les primeres escoles psicomotrius a França en àmbit educatiu. A Espanya, en canvi, aquestes van arribar entre els anys 70 i els 80. Aquesta està basada en tècniques diverses.

La psicomotricitat té una sèrie de competències:

• Descobrir el propi cos.
• Experimentar la seva capacitat de moviment.
• Experimentar amb diferents materials i objectes.
• Relacionar-se amb els objectes i amb els altres.
• Ser capaç de jugar i construir de forma cooperativa.

El seu objectiu principal és afavorir el desenvolupament global i harmònic dels infants, i dins d'això també té l'objectiu d'afavorir el desenvolupament de la funció simbòlica, dels processos d'asseguració i del procés de descentrament. La funció simbòlica és la capacitat per utilitzar símbols per tal de representar qualsevol cosa., i es presenta de diferents maneres com, per exemple, en el joc simbòlic i en el llenguatge.

Quan es parla de processos d'asseguració es fa referència a les accions i els jocs que realitzen els infants una vegada i una altra davant de les angoixes de pèrdua que es puguin generar. En són un exemple els jocs de seguretat profunda en els quals els infants destrueixen, s'embolcallen, s'amaguen, s'identifiquen amb l'agressor... Aquests jocs tenen la funció d'assegurar a l'infant davant la pèrdua de si mateix i de l'objecte- mare. Aquests jocs universals fan referència a tenir i no tenir, per assegurar la continuïtat de l'objecte com per a diferenciar-se d'ell i ser un mateix.

Pel que fa al descentrament, segons Piaget, l'egocentrisme és l'aspecte fonamental del pensament dels infants de 2 a 6 anys. L'educació no ha de pretendre "alliberar" als infants d'aquest egocentrisme, sino que ha de permetre viure'l i, sobretot superar-lo, però mai negar-lo, i així ajudar als infants a sortir d'aquest sistema de referència basat en un mateix i en els propis sentiments per a diferenciar allò que és seu d'allò que pertany al seu entorn.