miércoles, 29 de septiembre de 2010

COED: UN TRAMVIA ANOMENAT TEXT

Un tramvia anomenat text
L’ésser humà per comunicar-se utilitza un codi escrit, que antigament ja s’utilitzava i actualment s’està reforçant gràcies a les noves tecnologies.
Per dur a terme un procés de comunicació correcte cal que tant l’emissor com el receptor estiguin en el mateix context, i que aquest últim descodifiqui bé el missatge que està rebent.
Cadascú, depenent de la seva cultura, els seus coneixements i la societat que l’envolta, pot interpretar el missatge d’una manera o d’una altra, fet que dóna lloc a missatges diferents.
D’altra banda, no podem dir que els sinònims existeixin, és a dir, dues paraules d’un mateix significat no poden ser utilitzades en un mateix context, sinó que s'h d'aplicar la paraula precisa, i així evitar confusions.

miércoles, 22 de septiembre de 2010

CANÇONER

Aquest espai el vull utilitzar per introduir-hi les diverses cançons per a nens que anem aprenent a la classe d'educació musical, per així poder-les consultar-ne la melodia, i fins i tot la lletra, sempre que es vulgui!
QUINZE SÓN QUINZE:
PEIX PEIXET:
3 i 3 i 3:
MARGARIDETA:

Educació visual i plàstica: Percepcions

Educació artística de l'any 1990 fins l'actualitat:
L'autor amb més influència en els seus plantejaments en l'àmbit educatiu va ser Eliot W. Eisner. Les seves idees parlaven d'unes competències, que tenen una clara similitud amb les que han d'adquirir els estudiants de primària avui en dia , i que influeixen en l'aprenentatge artístic.

Aspectes a tenir en compte en el procés d’aprenentatge:
  • Desenvolupar interpretació crítica: EXPLORAR, PERCEBRE, INTERPRETAR. 
  • Desenvolupar interpretació plàstica: INTERPRETAR I CREAR.
  • Paper social de la cultura visual: INFORMAR DE L’ENTORN CULTURAL.

Percepció visual:
La percepció és un acte cognitiu, és a dir, hi ha una relació entre el que veiem i el que sabem. És important desenvolupar la capacitat de percebre ja que així és més fàcil entendre el que ens envolta i també per entendre’ns a nosaltres mateixos. 

Aquesta és selectiva en cada persona, fet que a vegades dificulta la percepció de qualitat, així doncs es necessita enriquir el procés perceptiu, tenint en compte:
  • un procés de desenvolupament de la diferenciació perceptiva (a partir de l’experiència).
  • una centralització perceptiva, procés de superació: fer adonar que el que té el nen al voltant el condiciona; saber donar relacions entre una cosa i una altra.
  • uns mecanismes cognitius, que estan donats per:
    1. Generalitzacions (el que esperem veure en un determinat moment per experiència).
    2. La història de la nostra vida (l’experiència fa que veiem determinades coses d’un camp visual i passem per alt l’altre).
    3. Les necessitats immediates, que provoquen marcs de referència que focalitzen el que veiem en un moment determinat.
    4. El marc de referència estètic, és a dir, la mirada de l’artista (descobrir com ens commovem)
Hi ha dues teories que expliquen els continguts de les formes visuals:
  • Teoria de la Gestalt (les informacions sensorials actuen a partir dels sentiments).
  • Teoria associativa (les persones relacionen les formes amb experiències amb emocions).

Educació física: Capacitat perceptiu-motriu

Què són les capacitats perceptius i motrius? Per entendre què són les capacitats perceptius i motrius primer de tot hauríem de definir la paraula capacitat. Així doncs podem dir que es considera capacitat al conjunt de recursos i aptituds que té un individu per desenvolupar una tasca determinada, i que per tant és innat. Pel contrari, en canvi, tenim també el mot habilitat, que és tot allò que s'aprèn i que per tant s'adquireix amb la pràctica. A partir d'aquí, i ja sabent què són les capacitats i les habilitats, podem determinar la capacitat perceptiu-motriu com aquelles capacitats que es desenvolupen amb els diferents sentits, és a dir, depenen dels sentits i del desenvolupament del sistema nerviós de cada un. 
Quines capacitats tenim? 
  • Percepció quinestèsica: permet que a través del cos siguem capaços sentir les experiències del món extern.
  • Percepció de l'espai.
  • Percepció del temps.
  • Equilibri.
  • Lateralitat:es considera lateralitat a la definició hemisfèrica,és a dir, si s'és dretà o esquerrà. El sistema nerviós és l'encarregat de definir la part motriu.
  • To postural.
  • Respiració.
Com es treballa la lateralitat?
Per poder treballar la lateralitat dels infants hem de procurar que aquests visquin com més experiències millor, és a dir, que duguin a terme les màximes activitats motrius que els hi siguin possible. A més, cal tenir en compte que conforme el nen és més petit és més fàcil modelar-ne el cervell, per tant hi ha més predisposició per desenvolupar les habilitats. 

Educació física: Capacitats perceptius-motrius

Per poder parlar de les capacitats perceptius i motrius primer hauríem de saber ben bé què és una capacitat. Així doncs, podríem definir capacitat a algo que tothom té, és a dir, un aspecte innat.

martes, 21 de septiembre de 2010

Educació física: La Psicomotricitat

La psicomotricitat va néixer al segle XIX, tenint un gran lligam amb persones amb problemes. A mitjans dels anys 50 i a principis dels anys 60 es van crear les primeres escoles psicomotrius a França en àmbit educatiu. A Espanya, en canvi, aquestes van arribar entre els anys 70 i els 80. Aquesta està basada en tècniques diverses.

La psicomotricitat té una sèrie de competències:
  • Descobrir el propi cos.
  • Experimentar la seva capacitat de moviment.
  • Experimentar amb diferents materials i objectes.
  • Relacionar-se amb els objectes i amb els altres.
  • Ser capaç de jugar i construir de forma cooperativa.
El seu objectiu principal és afavorir el desenvolupament global i harmònic dels infants, i dins d'això també té l'objectiu d'afavorir el desenvolupament de la funció simbòlica, dels processos d'asseguració i del procés de descentrament. La funció simbòlica és la capacitat per utilitzar símbols per tal de representar qualsevol cosa., i es presenta de diferents maneres com, per exemple, en el joc simbòlic i en el llenguatge.

Quan es parla de processos d'asseguració es fa referència a les accions i els jocs que realitzen els infants una vegada i una altra davant de les angoixes de pèrdua que es puguin generar. En són un exemple els jocs de seguretat profunda en els quals els infants destrueixen, s'embolcallen, s'amaguen, s'identifiquen amb l'agressor... Aquests jocs tenen la funció d'assegurar a l'infant davant la pèrdua de si mateix i de l'objecte- mare. Aquests jocs universals fan referència a tenir i no tenir, per assegurar la continuïtat de l'objecte com per a diferenciar-se d'ell i ser un mateix.
Pel que fa al descentrament, segons Piaget, l'egocentrisme és l'aspecte fonamental del pensament dels infants de 2 a 6 anys. L'educació no ha de pretendre "alliberar" als infants d'aquest egocentrisme, sino que ha de permetre viure'l i, sobretot superar-lo, però mai negar-lo, i així ajudar als infants a sortir d'aquest sistema de referència basat en un mateix i en els propis sentiments per a diferenciar allò que és seu d'allò que pertany al seu entorn.

Educació física: des de l'antiga Grècia fins l'actualitat

Al llarg de l'història el joc ha servit per comunicar-se i relacionar-se. Ja des de l'antiga grècia el joc era molt important, destacant aixi els jocs olímpics que s'hi celebraven en honor als Déus. Els grecs buscaven ser recordats, i l'única manera d'adquirir prestigi era guanyar-los, per això s'esforçaven el màxim. A Roma, en canvi, va aparèixer l'esport-espectacle. A mes, en èpoques de crisi es solien organitzar jocs per entretenir.
L'edat mitjana va ser una època amb grans crisis, i per tant molta gent moria a causa de la poca higiene, de les pestes i de la fam que passaven. En aquests moments doncs els jocs servien per a evadir-se de la societat que els envoltava. També cal destacar el fet que hi havia dues classes socials diferenciades. Per una banda la noblesa que van iniciar els jocs de taula, la dansa i també el joc amb materials com pilotes, i per l'altra banda el poble, que a partir de les festes populars van començar a crear proves de força. Durant aquest període els nens van començar a crear els seus pròpis jocs amb pocs anys de vida.
És durant el Renaixament que es retorna als criteris de l'antiga Roma, és a dir, té lloc un retorn als clàssics. L'activitat físcia en aquesta època potenciava el nivell intel·lectual, ja que després de qualsevol activitat física estaven més presiposats a estudiar. Cal destacar que un dels esports espanyols nascuts durant el renaixament va ser l'esgrima.
El segle XVIII va portar el modernisme, on molts problemes de salut estaven relacionats amb l'activitat física. Rosseau defensava que el desenvolupament intel·lectual dels nens estava vinculat amb la natura i el desenvolupament físic. A partir dels seus pensaments van començar a aparèixer els primers aparells gimnàstics.
Durant el segle XIX i degut a la quantitat de lluites i guerres que van tenir lloc, l'activitat física estava molt lligada a l'exèrcit (gimnàstica sueca), i va ser un home del Regne Unit que va dir que el joc era una eina socialitzadora i educativa per crear valors, o sigui, per formar aspectes positius del caràcter. També van aparèixer els primers clubs, en el cas d'Espanya va ser el Recreativo de Huelva a principis del segle XX que va ser exportat del Regne Unit, tal i com va passar a molts altres paísos. Va ser l'època on es va començar a parlar de la psicomotricitat.
El segle XX va ser una època que va tenir molts canvis; durant els primers anys, amb la república, es creia necessària la realització d'una hora al dia d'educació física. En canvi, amb la dictadura això no passava, a  més no hi havia mestres, sinó que eren els instructors els que feien classes a les escoles.
L'any 1990 va entrar en vigor la LOGSE (una reforma educativa), on per primera vegada en l'història l'educació física va ser reconeguda a nivell de primària com a àrea educativa i hi ha la primera formació com a mestre de l'assignatura.
Actualment la figura de l'especialista d'educació física és una persona que rep una formació (mestre generalista) però s'especialitza en educació física  per dominar-ho a la perfecció, ja que ha de formar part de l'equip educatiu de l'escola.

Educació visual i plàstica

Educació artística de l'any 1990 fins l'actualitat:
L'autor amb més influència en els seus plantejaments en l'àmbit educatiu va ser Eliot W. Eisner. Les seves idees parlaven d'unes competències, que tenen una clara similitud amb les que han d'adquirir els estudiants de primària avui en dia , i que influeixen en l'aprenentatge artístic.

miércoles, 15 de septiembre de 2010

QUÈ ÉS LA PANERA DELS TRESORS?


La panera dels tresors és una proposta de joc adreçada als infants de 6 a 10/12 mesos.
És una activitat d'exploració que es du a terme amb la finalitat de proporcionar estímul i de potenciar el desenvolupament dels cinc sentits del nadó.  
Aquesta consisteix en un recull d'objectes quotidians fets de materials varis, per així aportar diversitat de pes, temperatura, forma, color, olor, so i consistència entre d'altres que es posen en una panera de fons pla. La panera és situada sobre una superfície tova i llisa, compartint espai amb els infants que s'asseurán al seu costat.
El nadó utilitza els ulls, les mans i la boca sobretot per conèixer millor els objectes que ha agafat. A través de la vista, per exemple,començen un procés de reflexió sobre el que veuen. Les mans, en canvi, li permeten el desenvolupament de nous moviments, i amb la boca descobreixen el sabor, la textura, el tamany i moltes altres característiques dels objectes de l'interior de la panera.
També és una bona idea afegir-hi altres infants. D'aquesta manera tendeixen a l'imitació: una font d'aprenentatge que els estimula, i a més es genera una atmòsfera de complicitat.
Així doncs podem considerar que és una didàctica molt positiva per qualsevol infant, recomanable per fer tant a la llar d'infants com en àmbit familiar.

Us deixo un video on podreu veure clarament com el nen reacciona envers els diferents objectes que es va trobant a la panera.

EXERCICI PRÀCTIC: INTERACTIVITAT

Edu3.cat
IDEES PRINCIPALS:
  • Els ordinadors són màquines per a fer càlculs i per a comunicar-nos.
  • Vennevar Bush, al S.XX va parlar de l'associació d'idees, és a dir, operar com ho fa la ment humana.
  • Ted Nelson vacrear el "XANADÚ", una xarxa semblant a l'internet, d'on en van sorgir innovacions com "l'hipertext" i "l'hipermedia".
  • Douglas Endelberg va ser l'inventor del ratolí, que va permetre una comunicació interactiva (produida a base de grafismes i símbols visuals).Als anys 90 es va inventar el CD-ROM, va servir per emmagatzemar música i imatges,  i tenia una finalitat didàctica.
  • Els videojocs potencien qualitats de l'interactivitat.
  • L'interfície són els grafismes i opcions de diàleg entre persones i l'ordinador.